El passat 2 d'abril el Tribunal Suprem ha dictat una controvertida sentència (STS 382/2025) per la qual resol que l'Administració tributària pot qualificar com simulat un negoci jurídic celebrat en un exercici prescrit, si els seus efectes es projecten en exercicis no prescrits. La sentència reitera el ja declarat per la mateixa Sala en diverses sentències anteriors i, recentment, en sentència d'11 de març de 2024.
Sosté l'Alt Tribunal que, després de l'entrada en vigor de la Llei 43/2015, regeix el principi d'imprescriptibilitat de les actuacions de comprovació de l'Administració tributària, concloent que tal principi no vulnera cap principi constitucional.
En aquest context, cal esperar que l'Administració tributària regularitzi operacions que haurien de considerar-se fermes, per haver transcorregut el termini de prescripció de 4 anys previst en la Llei General Tributària, però els efectes de la qual es despleguin en períodes no prescrits.
I sobre aquest tema, pensi's no sols en compravendes o préstecs simulats, sinó també en quotes de l'IVA a compensar generades en períodes prescrits –assumpte que, per cert, ha de resoldre el Tribunal Suprem en cassació per Acte de 19 de febrer–, o en operacions d'aportació no dinerària de participacions realitzades en exercicis ja prescrits quan l'Administració tributària entengui que s'ha obtingut com a avantatge fiscal l'aplicació de l'exempció de dividends prevista en l'Impost de societats (resolucions del TEAC de 22 d'abril i 19 de novembre de 2024).
Aquesta actuació constitueix clarament un greu atemptat al principi de seguretat jurídica i xoca amb el nostre sistema constitucional. Per això, estem recomanant als nostres clients que recorrin l'acte administratiu de regularització d'operacions ja prescrites en via judicial, previ esgotament de la via administrativa, en la confiança que aquest o un altre òrgan jurisdiccional pregunti al Tribunal Constitucional si la imprescriptibilitat de la potestat de comprovar s'acomoda al nostre sistema constitucional.
